Soliluna

MI BLOG DE FOTOS: ESTE JUEVES: IDIOMAS Queda pendiente mi visita a Cadiz para comprobar lo que dices. Saludos cordiales

M'agradaria que en aquest món les paraules no fossin una frontera, sinó un llaç d'unió entre les persones. Que la bellesa de la comunicació fos admiració entre tothom que pugués llegir-les, sentir-les i admirar-les. Que ningú pugui menysprear una o d'altra llengua pel fet de nacionalismes extrems. Una cosa és la política, altra de ben diferent, la poesia. Que sempre es pugués triar la paraula més bonica com: joia, alegria, amor, esperança i no les més lletges: com desencant, frustració, cadenes. Tothom ha de poder expressar-se en la llengua materna que és la més bella, ja que com la paraula indica és la mare la que te l'ha ensenyat. I poder presumir que totes neixen del cor i formen frases precioses. I que un creix i aprén d'altres i que també incorpora a la seva ànima i pot confegir les més meravelloses estructures i formar les branques d'aquest arbre tan maco que tenen arrels diferents. Jo, avui he volgut escriure en una llengua que no és la meva, però...